dimecres, 26 de setembre del 2007

Ressons globals a Barcelona

Precedint els britànics Travis -correcte i ortodox brit-pop de fàcil digestió i, sortosament, escasses pretensions-, els ravalencs 08001 van oferir la seva inclassificable mescla musical entre les cruïlles dels carrer Cartagena i Rosselló, en un dels concerts estrella (i no només per la cervesa que patrocinava l’esdeveniment) del passat BAM. Era l’escenari adequat. No per l’embut humà que s’hi gesta, sinó perquè una intersecció de vies enmig de l’Eixample és una interessant metàfora per definir el producte que ofereixen aquest talentós grup.

Lluny del mestissatge a l’ús, el de l’etiqueta, el que aplega indiscriminadament ritmes llatins, flamenc i poca cosa més, amb un to de reivindicació quasi adolescent; 08001 és una aposta seriosa i adulta d’autèntica fusió. I és que potser el més original de la banda del Raval és la gravetat que transmet, aquesta presència sòlida i no la simple festa fins la matinada que ens té acostumat el mainstream d’això que n’han dit so Barcelona. S'agraeix, perquè a vegades un es pregunta com es pot cantar de l'injústicia al món amb aquest somriure d'orella a orella mentre es balla una cosa semblant a una rumba. I no són avorrits, encara que puguin semblar més freds, o més calculats. No obstant, 08001 sona com un interessant i sentit lament que va de direcció sud a nord en la seva projecció geogràfica, sense frivolitats i amb una constant recerca experimental en el camp musical.

Al concert del diumenge, els del Raval i de tot arreu (més de 20 nacionalitats) van oferir el millor del seu darrer disc Voràgine i alguns tastos del seu treball fundacional, l’excel·lent Raval Ta Joie (2003). D'entrada, correctes les bases, en la seva línia, sostenint el talent dels molts instrumentistes damunt l’escenari. Un conjunt impertorbable que deixava pas a cada una de les veus, oferint els tocs ètnics adequats a cada tema. La potència vocal de l’holandès Clarence Bekker, la suavitat i presència de la californiana Nikol Kollars, el sentiment flamenc de Mati Fernández, la proximitat magrebí d’Abdelaziz Arradi prenien aleshores el protagonisme. En definitiva, una nova mescla de sons diversos i reverbs de la globalització musical que acull Barcelona al seu centre neuràlgic. Afegir que potser no va ser el seu millor recital -tampoc la qualitat del so en aquest escenari acompanyava-, però, per l'espai que ocupen en el panorama barceloní, se’ls excusa. I llarga vida.

08001
Diumenge 23 setembre
Escenari Estrella Damm (BAM)

dimecres, 5 de setembre del 2007

No hay derechos

Hablemos de lo nuestro. Quiero decir de medios de comunicación. Y de guerras mediáticas. Estas últimas semanas, se ha librado una nueva contienda en el campo de batalla de los mass media españoles. Y esta vez, se trata de un tema serio, y no de las rencillas políticas entre Prisa y todos los demás. Porque, señores, estamos hablando del tema que más espacio mediático ocupa en este país junto con la vida de los famosos. Señores, en pié; hablamos de fútbol.

Resulta que la Sexta retransmite –dice Sogecable– a la “pirata” manera algunos partidos de fútbol. La más joven de las cadenas de televisión estatales dio el pasado domingo un Villareal-Real Madrid en abierto, de forma que tensó más la cuerda entre la cruda guerra que Mediapro y Sogecable libran sobre quien tiene los derechos de qué en esto del fútbol. Digital+ tenía previsto retransmitir dicho encuentro en PPV pero se quedó literalmente con las ganas. Parece que en 2006, ambas empresas firmaron un acuerdo de “no agresión” en que se comprometían a seguir un año más como siempre: Audiovisual Sport mantenía sus derechos de emisión hasta que expirase su contrato con la liga el año que viene. Ahora, Mediapro considera no válido dicho pacto, mientras que Sogecable cree que la actitud del grupo catalán de ceder a quien quiera (en este caso, a la Sexta) los derechos que tiene contratados con algunos clubs es una vulneración del mismo. Vaya, un lío. Como decía una célebre 'periodista', "¡Nos veremos en los tribunales!".

Para entender este entramado, hay que apuntar que la Sexta apuesta fuerte porque no le queda más remedio. Algún lúcido directivo se ha dado cuenta que fútbol y audiencia van a la par en este país, y, desde entonces, sin escrúpulo alguno, se dedican a retransmitirlo todo del deporte rey. Ahí entra Mediapro, uno de los accionistas más importantes de la cadena. Roures y los suyos llevan dos años comprando derechos a los equipos de la liga, en una apuesta clara y bien calculada (el año que viene tendrán Barça y Madrid, gracias a sendos contratos millonarios). Pero ahora la Sexta va con prisas. Una cadena que en un año y pico de existencia, aún no ha superado los dos dígitos de audiencia media, le surgen muchas dudas. Algún día los números tendrán que cuadrar y ya es hora, habrán pensado, que la inversión se note. Para ello, han actuado sin reparos, abriendo la caja de los truenos de los derechos televisivos del fútbol en el que, de momento, el peor parado parece ser el consumidor (o forofo) que no sabe cada semana en qué tele podrá ver al club de sus amores.