L’a més a més de l’estiu

Els aficionats a la música estem d’enhorabona aquest mes d’agost. A la nombrosa oferta musical a Catalunya farcida de festivals tallats per un patró força similar (encara que cadascun amb el seu estil), s’hi ha sumat la que crec que és la proposta més fresca i original d’aquest estiu. El festival no és nou: el Mas i Mas Festival (que, per cert, va començar la setmana passada). El què canvia és el format del certamen, allò que realment ha estimulat prou a aquest cronista per explicar-ho als lectors del seu modest bloc.

La idea és senzilla però no deu haver estat fàcil posar-la a la pràctica pels organitzadors. Es tracta de programar un concert diari (i en doble sessió: a les 20 h i a les 21:30 h), tot el mes d’agost al Teatre Grec de Montjuïc, i a un preu econòmic. La idea de fons que inspira tot plegat tampoc és cap producte de l’enginyeria del màrqueting. Els promotors del festival han observat que després d’una voràgine de festivals i concerts durant els mesos de maig, juny i juliol; de cop la ciutat es queda orfe d’una programació potent de música al mes d’agost. Es tracta, per tant, de cobrir aquest buit amb una oferta, potser no tan pretenciosa però que no renunciï a una exigència de qualitat que, per cert, sempre caracteritza la oferta musical dels locals que porten el grup Mas i Mas (per exemple, Jamboree o Tarantos).

Hi ha més punts a favor. Un, l’aposta pels artistes de casa. Sí, d’acord. Em direu que és una forma d’abaratir els costos del xiringuito, i és cert. No obstant, és just recordar que, en aquest país, recolzar els músics locals encara equival a jugar-se-la. Per tant, cal reconèixer els riscos que es prenen en elaborar un cartell amb artistes que el gran públic desconeix. L’altre factor a aplaudir és la gran varietat musical i la distribució dels intèrprets en funció d’estils. Hi ha una mica de tot: jazz, folk, gospel, indie, hip-hop, rumba, fusió, ska,...i cada vetllada inclou dos grups o solistes, en funció de l'estil que toquen. Senzill però pràctic: aquells que saben què els agrada i què no, sabran què escollir. Els que tindran més problemes seran aquells que els agrada tot, però...beneït dilema!

Finalment, l’emplaçament és realment perfecte: el Grec. Marc incomparable i altres tòpics que no se m’acudeixen però que van com anell al dit per aquest teatre. ¿Quina millor manera de gaudir de bona música aquest agost? Se me n’acudeixen altres però aquesta és innovadora i cal aprofitar-la, abans que l’any que ve a l’Ajuntament se li acudeixi una nova manera de castrar les bones iniciatives privades (pregunteu-ho als organitzadors del B-Estival) d’aquells que volen mantenir la flama de la música en viu a la ciutat de Barcelona, fora de grans operatius de macrofestivals que aporten molt poc... en la música, no en lo altre. De moment, hi col·laboren. Que duri.