Ressons globals a Barcelona

Precedint els britànics Travis -correcte i ortodox brit-pop de fàcil digestió i, sortosament, escasses pretensions-, els ravalencs 08001 van oferir la seva inclassificable mescla musical entre les cruïlles dels carrer Cartagena i Rosselló, en un dels concerts estrella (i no només per la cervesa que patrocinava l’esdeveniment) del passat BAM. Era l’escenari adequat. No per l’embut humà que s’hi gesta, sinó perquè una intersecció de vies enmig de l’Eixample és una interessant metàfora per definir el producte que ofereixen aquest talentós grup.

Lluny del mestissatge a l’ús, el de l’etiqueta, el que aplega indiscriminadament ritmes llatins, flamenc i poca cosa més, amb un to de reivindicació quasi adolescent; 08001 és una aposta seriosa i adulta d’autèntica fusió. I és que potser el més original de la banda del Raval és la gravetat que transmet, aquesta presència sòlida i no la simple festa fins la matinada que ens té acostumat el mainstream d’això que n’han dit so Barcelona. S'agraeix, perquè a vegades un es pregunta com es pot cantar de l'injústicia al món amb aquest somriure d'orella a orella mentre es balla una cosa semblant a una rumba. I no són avorrits, encara que puguin semblar més freds, o més calculats. No obstant, 08001 sona com un interessant i sentit lament que va de direcció sud a nord en la seva projecció geogràfica, sense frivolitats i amb una constant recerca experimental en el camp musical.

Al concert del diumenge, els del Raval i de tot arreu (més de 20 nacionalitats) van oferir el millor del seu darrer disc Voràgine i alguns tastos del seu treball fundacional, l’excel·lent Raval Ta Joie (2003). D'entrada, correctes les bases, en la seva línia, sostenint el talent dels molts instrumentistes damunt l’escenari. Un conjunt impertorbable que deixava pas a cada una de les veus, oferint els tocs ètnics adequats a cada tema. La potència vocal de l’holandès Clarence Bekker, la suavitat i presència de la californiana Nikol Kollars, el sentiment flamenc de Mati Fernández, la proximitat magrebí d’Abdelaziz Arradi prenien aleshores el protagonisme. En definitiva, una nova mescla de sons diversos i reverbs de la globalització musical que acull Barcelona al seu centre neuràlgic. Afegir que potser no va ser el seu millor recital -tampoc la qualitat del so en aquest escenari acompanyava-, però, per l'espai que ocupen en el panorama barceloní, se’ls excusa. I llarga vida.

08001
Diumenge 23 setembre
Escenari Estrella Damm (BAM)