Avui ja no és ni l’ombra del que va ser. Tot un dia amunt i avall passa factura. El paper es desgasta, s’arruga, es dobla arbitràriament en plecs impossibles, es taca amb el cafè i pateix petits estrips. Són les ferides d’un dia sencer de batalla. ¿Què és més efímer d’un diari? ¿El seu contingut intel·lectual o el seu suport físic? Certament, a les mans d’un lector fidel com els d’abans (alguns diran que una mica menys curós i és cert), es desgasta abans la matèria que caduca el seu esperit, és a dir, les notícies que conté.
I avui dia, això és molt. El planeta va a tanta velocitat que en poques hores, algunes notícies cauen en l’oblit, passen a pertànyer al difós món del passat i de la història. Tot és massa ràpid, i sembla mentida que diaris com La Vanguardia, per exemple, tinguin ja 125 anys. Té mèrit. I malgrat que el meu exemplar d’ahir d’aquesta capçalera barcelonina és ple de signes decadents, encara és visible el canvi de cara que li han fet per modernitzar-lo. Aquí és on vull anar a parar.
Del nou format, res a dir. Una mida molt més còmode i manejable, un disseny més modern, amb més color; sens
e perdre aquelles marques que han diferenciat el diari des de fa tants anys. Malgrat tot, és un canvi menor, sense massa interès per sí sol, més que una nova mostra de com els diaris informatius-interpretatius proven d'adaptar-se a les exigències d’un públic que avui dia no taca els diaris en els bars sinó que s’informa a través de la xarxa. Però hi ha un detall que convida a un cert optimisme. Han inclòs una nova secció: Tendencias, en diuen, i substitueix la secció anteriorment anomenada Sociedad. A jutjar pel nou nom, hauria d’incloure un còctel de moda, cultura urbana, tecnologia, noves músiques, noves formes de vida, etc. Res d’això. És una secció clàssica de societat: salut, immigració, educació, ciència, tecnologia, etc. No pretenc jutjar si el canvi de nom és pertinent o no; m'interessa més un aspecte que podria passar desapercebut.
A Tendencias no hi havia successos. Almenys aquest observador no va trobar cap informació de crònica negra entre les seves pàgines. Des d’aquesta modesta tribuna, ho celebrem. Tots sabem que els diaris segueixen a la recerca d’un espai en la jungla dels media, en un mercat dominat per la influència implacable de la televisió (per pensar aquestes qüestions, el pol·lèmic Sobre la televisión de P.Bourdieu és força il·lustratiu). Davant d'aquest panorama, hi ha diverses opcions que resumim en dues: assumint-ne els seus continguts i formes, o fer-ho per mitjà d'una estratègia de diferenciació que passa per oferir al lector més rigor informatiu, continguts d’interès públic i més profunditat. Excloure els successos és diferenciar-se, passar per alt la morbositat televisiva i no fer el joc a aquells que aposten per una informació-espectacle de consum massiu i escassa repercussió real. Aquest és el camí.
Així els romàntics podran seguir rebregant les pàgines dels diaris sabent on són...
dimecres, 3 d’octubre del 2007
¿Canvi menor?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
Interessant post aquest que firmes. Llegint-lo un veu que t'has fet més gran i madur, i això et permet afrontar reptes intel·lectuals com el que suposa la crítica de la nova LV. Dit això, opino: a mi el nou format m'agrada, excepte la Contra, que la veig amb un disseny massa simple. M'agradava més abans, tenia més presència, sent com és una de les secciones més destacades.
Sobre el que dius de l'adaptació a un públic que s'informa a través de la xarxa, estic d'acord. L'ús d'imatges de la cara de l'autor als articles d'opinió, per exemple, crec que són herència directa de, sense anar més lluny, la versió digital del diari que tu tan bé coneixes. Les infografies, recurs informatiu de ràpid consum, també tindran més presència.
Respecte al que dius de succesos... lamento decepcionar-te, però recorda que parles de LV, on els canvis no són el seu fort. Ja ho deia la pròpia promoció: 'LV no cambia'. Fixa't que darrera la secció de Política treu el cap la secció d'Actualitat. Allà trobaràs les notícies luctuoses del dia. Avui mateix ho pots veure a la pàgina 22, i la notícia explica les dues morts pels riuats a Alcalá de Guadaira. Més succès que això no trobaràs res. Tendencias serà una espècie de calaix de sastre, el que abans era sociedad. Penso que és un risc haver-se carregat aquesta secció. No m'extranyaria que algun dia el diari recuperés aquesta secció.
I per últim, cert és que el diari s'ha modernitzat. Sembla ser que la pressió dels anunciants per reduir la pàgina ha tingut molt a veure.
Salut i pau!
Diré la meva per al·lusions!! Sóc lector de La Vanguardia des de que tinc ús de raó i no conec cap altre diari amb la profunditat que puc fer-ho d'aquest rotatiu. Sóc gent amb opinió que vols fer-hi!
A primer cop d'ull el canvi més substancial és el seu tamany que s'ha adaptat al format de diaris com l'ABC i el fan molt més manejable i fàcil de llegir en llocs com, per exemple, el metro i no molestar el veí del costat.
Compateixo la critica de l'Enric pel que fa a la secció de la Contra que l'han convertit en un espai difòs, extrany i poc ordenat.
Un altre tema que no m'acaba d'encaixar és el tractament de color! La secció de VIVIR canta com una cloissa i en canvi altres pàgines donen un aire gastat, de diari carrincló i àntic.
L'essència del diari és la mateixa, els colaboradors són gairebé els mateixos (tremenda la columna dels Hotels de Marius Carol, quin paio!!). Com tots els canvis, per petits que siguin, costa una mica d'acostumar-s'hi (com a mínim en el meu cas la primera lectura del nou format em va crear dubtes). És només sensació meva o han promocionat un canvi que a l'hora de la veritat no ha sigut per tant??
Salutacions cordials!!
Buenu Pi, et felicito pq has aconseguit que Mr. Ironies escrigui de forma una mica seriosa. Respecte al que ha dit, el Vivir no em desgrada. Incorpora les imatges i l'ús del disseny, que com bé saps serà una de les senyes d'identitat de la nova etapa.
Respecte a lo de la secció dels hotels del Carol... sense comentaris. Lamentable, com tot que el q sol fer aq individu que aspira a ser el 'gentleman' català, i, per mi, només arriba a 'patán'.
Cisco, celebro una nova intervenció de tan insigne col·lega en aquest modest racó. Alhora, vull recordar el lema: La Vanguardia (No) cambia. I és així. La sensació que dóna és que han fet minces modificacions mantenint l'essència.
És curiós això de les sensacions. També sóc lector de La Vanguardia des que tinc ús de raó (i no és cap hipèrbole), però malgrat això, m'he acostumat amb una sorprenent facilitat al nou disseny. Molts cops, m'han semblat canvis menors i naturals. Un encert per part d'ells.
I, finalment, una pregunta a l'aire: ¿No us recorda vagament al disseny de El Mundo (el del segle passat, ja s'entén)?
Sembla ser que hem obert un debat interessant sobre el disseny dels diaris (de moment no entrem en contingut perquè la línia és la mateixa que tenien).
Més que al Mundo a mi em recorda als diaris gratuits, i no ho dic amb ironia (no se perquè del sentit de l'humor sempre se'n diu ironia).
M'oblidava també de comentar que hi ha seccions on imprimeixes amb una tinta com gastada, i costa de llegir (em va passar amb l'entrevista del primer dia amb l'entrenador del Barça). Era un error?
Per quan una secció de l'Arús, amic Enric??
Aprofundint en la línia que apunta Mr.Ironies (perdó, Mr.Sentit de l'Humor ;-) ) crec que sí té un aire als gratuïts (concretament a ADN) i algun de pagament (penso en el nou Público).
No obstant, tb crec que és normal que tingui aquest "aire" semblant ja que tots els diaris segueixen una mateixa tendència, la de semblar-se, sense ser-ho, a un mitjà digital. La gent no està acostumada a llegir diaris que no incorporin moltes imatges.
Apa exagerats!!! D'acord amb que tots els diaris s'assemblen entre ells però una cosa és Adn, Avui o Público, que segueixen una línia molt similar i l'altra LV que té un estil bastant diferenciat (insisteixo, en una línia propera a El Mundo). Fixeu-vos-hi més, home! jeje
“Una joven de 26 años sigue en estado de coma tras precipitarse de su vivienda huyendo de la paliza que le… La Guardia Civil ha encontrado un cadáver en estado de descomposición y con el cráneo separado del cuerpo en… Una mujer mató a su hijo de 8 años y después se suicidó en la localidad de… Las peores inundaciones en dos décadas en Vietnam, originadas por el tifón Lekima, han causado la muerte de 64 personas, mientras otras diez… Un sheriff que estaba fuera de servicio mató ayer de un disparo a seis… Una persona falleció esta tarde y otras tres resultaron heridas graves cuando… Un ciudadano nigeriano se apuñaló a sí mismo en el estómago después de que se le negara asilo en… La víctima fue identificada como María Teresa I.L., de 46 años de edad, que vivía en…”
Em desperto tard, però permeteu-me participar d’aquest debat. Dius: “Excloure els successos és diferenciar-se”; quanta raó! Llàstima que a can Godó no ho acaben de veure... com a novata en aquesta insigne casa, és el que més m’impressiona. La gran quantitat de cròniques negres que es pengen a la versió digital al llarg del dia és “espeluznante”. Tan espeluznante com innecessària, val a dir. (Els ‘sucesos’ amb els que començava aquest comentari es van publicar en una sola tarda. I encara me’n dec haver deixat algun....)
I res, fins aquí el breu comentari per a deixar constància que de tant en tant em passo per aquí a fer un cop d’ull.
Publica un comentari a l'entrada