‘Katalanische Literatur’

Avui ha començat això que en diuen la Fira del Llibre de Frankfurt, segons els entesos, el mercat editorial més important del planeta, equiparable a la Biennal de Venècia en el camp de l'art o al Festival de Cannes en el del cinema. Com els almogàvers en el ducat de Neopàtria, ja ha desembarcat l’extensa comitiva catalana a la industrial ciutat germànica. Un exèrcit, el nostre, jo diria que format més per polítics i periodistes –tant se val el ram–, que per escriptors i editors, que han de ser els grans protagonistes d’aquest macroenvelat del llibre. Cal recordar-ho: la literatura catalana (singular i universal, segons sembla) és la convidada de l’edició d’enguany.

Moltes han estat les veus d’avís a la població: no n’hi ha per tant! Un país acostumat a escasses victòries pot interpretar la mínima concessió com el més gran dels triomfs i cal restar cautelós. Certament, això de Frankfurt sembla un bon sideral que per poc que s’aprofiti pot assegurar bons contractes a la indústria editorial en català sobretot a curt o mig termini. Els que ens saben (per exemple, en Sergio Vila-Sanjuán, que ho explica a Guia de la Fira de Frankfurt per a catalans no del tot informats) asseguren que els rèdits d’un esdeveniment com la Buchmesse duren el què duren i, en funció de la capacitat dels nostres representants, poden estirar-se uns quants anys més, però tot depèn. Resumint, la fira pot assegurar un bon pic aquest any i el següent de noves traduccions de llibres del català a altres llengües. El que el llibre en català tingui una nova visibilitat en la monstruosa industria planetària –el que podríem dir-ne un salt qualitatiu– serà el que els analistes hauran d’anar veient en els transcurs d’aquests 6 dies de Fira i les temporades següents. Només així podrem parlar d’èxit o no.

Esperem que, pel bé de tot plegat, els alemanys i resta d’assistents llegeixin més els nostres llibres que els nostres diaris. Els més ben informats, però, ja sabran que la participació de les nostres insignes plomes i els mercaders corresponents ve acompanyada d’una tendra polèmica de províncies que farà més exòtica, si és possible, la presència catalana. Ja n’hem parlat prou, però no està de més estirar de les orelles a les nostres autoritats polítiques i mediàtiques per llançar-se els plats els uns als altres per uns autors per aquí i per allà.

La no presència d’autors catalans en llengua castellana en la comitiva oficial no hauria d’alegrar a ningú perquè es fa opaca una part substancial de la creació literària d’aquest país, i més recordant que Barcelona és un dels centres mundials de la industria editorial en llengua castellana. Una mínima representació, encara que simbòlica, hagués estat més elegant; sempre deixant en destacat primer terme la literatura en català, que és la que té, en aquest cas, la única oportunitat de fer-se veure. Uns per pors atàviques de ruptures impossibles per causes de llengua i els altres, tirant pel dret per poder mostrar al món el seu país petit i imaginari; han fet gran una polèmica absurda que pot entelar el possible èxit. (I, de passada, seguim subratllant els recels entre els d’aquí i els de més enllà de l’Ebre, que mai està de més posar més benzina al foc). Una llàstima. Tant de bo que els foranis entenguin aquest circ ibèric com un entranyable entremès mediterrani. Per a ells la literatura, que nosaltres, com sempre, ens quedem amb la retòrica.